 |
| Nena india |
 |
| No podem sortir ! |
 |
| Això si que és un bon fruit |
 |
| Temps des sobres per jugar |
 |
| Sols i descalços, la llibertat dels petits |
 |
| La religió catòlica la més present al nord-est |
 |
| Aquí l'hinduisme està en desavantatge |
DES
DE L'ÍNDIA, NO INDIA
La regió del nord-est de
l'India és de les zones més desconegudes del país, pels
estrangers, perquè ens ha estat tancada l'entrada durant molts anys,
però també pels mateixos indis.
És una regió
pràcticament isolada de la resta del país, el qual només s'hi
accedeix a través d'un estret passadís, per on hi passa una única
carretera i una línia de tren que només arriba a la capital
econòmica de la regió Guwahati
És una zona tribal on
segons em diuen hi viuen més de cent ètnies diferents. Una regió
molt muntanyosa situada a l'acabament de l'Himalaia. Aquest
aïllament ha preservat els habitants de la regió de les influències
provinents de l'oest durant molts anys. La seva situació geogràfica
els ha fet estar molt més en contacte amb la regió del Sud-Est
asiàtic i amb la regió del Tibet que no pas amb l'India el país
que pertanyen.
Les fisonomies dels
habitants de la zona denoten els seus origens, mongols, tibetans,
birmans, ...al llarg dels segles diferents ètnies s'han anat
establint formant nacions amb tradicions ben diferents. Unes nacions
que no entenen de fronteres i que a partir de la formació dels
estats moderns els ha anat engabiant amb la creació d'aquestes
línies artificials que la majoria de vegades no tenen cap sentit i
que tantes guerres han provocat.
Evidentment les ètnies
de la regió poc coneixien l'estat indí i menys encara als britànics
que foren els primers en incloure aquesta zona com a part de l'Índia,
ja que els feia de barrera enfront dels atacs dels exèrcits
provinents de Xina, el Tibet i Birmania. Des d'aleshores que el
nord-est ha format part de l'India. Tot i que les seves gents i la
seva cultura té molt més a veure amb l'Àsia més oriental que no
amb la mateixa India.
A més ja des de l'època
colonial britànica que aquests pobles no se'ls tenia en compte per
res. Més tard després de l'indepèndencia de l'India i
posteriorment de Bangladesh la regió quedà molt aïlada de la
resta, ja que Bangladesh era el seu punt d'accès amb l'India.
Aquesta regió estava totalment oblidada i el govern llunyà de Delhi
no hi invertia ni una Rupia en el seu desenvolupament.
Això durant els anys anà
creant un greuge comparatiu que els habitants del nord-est cada
vegada aguantaven menys, a més el racisme vers ells era evident dins
el país hindú, que els considerava igual que els intocables. Fins
que amb el temps han anat apareixen petits grups terroristes que
reclamen la independència de les seves regions tribals. Aquests
petits grups no fan grans atacs, es fan notar de tant en tant i a més
tenen la simpatía dels de la seva ètnia. Hi ha quasi tants grups
terroristes com ètnies, ja que cadascun reclama la seva part de la
terra, farts del menyspreu que se'ls ha obsequiat des del seu propi
país l'India. Un país tan llunyà per aquesta gent i tan estrany a
la vegada.
En l'actualitat però
l'India està començant a veure en el nord-est com una de les seves
gallines dels ous d'or. Ja que la regió disposa de força recursos,
com carbó, calcita, urani però sobretot un recurs escàs i molt
important per un país tan poblat com l'India. L'aigua. El nord-est
és una de les regions on plou més del món i l'aigua sobra però no
s'aprofita. Així que el govern ja està començant a invertir a la
zona i està planificant la construcció de variïs envasaments per
crear energia elèctrica un bé cada vegada més necessitat a l'India
si continua amb aquesta tassa de creixement.
Així doncs el govern
central ja ha començat converses amb alguns dels grups terroristes
de la regió per començar a preparar el terreny i guanyar adeptes en
la seva incursió en aquesta àrea que havia abandonat durant tants
anys.
Aquest nou paradigma
econòmic pot crear uns forats molt grans entre la població que puja
al carro de la nova economia, molts dels quals són indis que han
emigrat a aquesta regió, i la major part de la gent que no entén
què està passant i de sobte comença a veure un món totalment
diferent al què coneixia on saber com aconseguir diners és el més
important per sobreviure i no saber cultivar o pasturar..
Intentaré anar esbrinant
que està passant i com està arribant la “modernitat” a la
regió.
SHILLONG
Shillong és la capital
de l'estat de Meghalaya i és on he estat establert uns dies. El
centre de la ciutat on hi ha la major part del comerç la majoria de
gent és de procedència bengalí, nepalí o d'algun altre lloc de la
l'India, aquest centre tot i que està més net que la majoria de
ciutats indies i a més hi ha menys gent no es diferencia molt
d'alguna ciutat del subcontinent. Ara bé a la que surts del centre
de la ciutat i vas cap algun barri més allunyat, el canvi és brutal
amb la resta de l'India. En el barri on estic jo aquest canvi encara
és més accentuat ja que és la zona on s'hi ha establert la minoria
Khasi, que són l'ètnia més abundant de la zona i , són els nous
Khasis urbanites. Gent que dins de la modernitat estan molt
orgullosos de la seva procedència i conserven moltes de les seves
tradicions. No se'ls veu que visquin malament i una cosa important no
hi ha mendicitat procedent de les zones rurals que denotaria una molt
mala adaptació als temps moderns. A la zona khasi de la ciutat és
neta, té voreres per on pots passar, i les aglomeracions de gent
són molt menors.
Shillong havia estat la
capital del nord-est fins fa uns 20 anys que al dividir-se tota la
regió en variis estats passar a ser la capital de l'estat de
Meghalaya.
És una ciutat on els
anglesos hi venien a passar l'estiu, fugint de la tremenda calor que
feia en el subcontinent i sobretot a Calcuta, la capital de la
colònia anglesa en aquells moments.
El clima és molt més
suau i a la nit fins i tot fa fresca, cosa que agraeixen els porus de
la meva pell, després de tantes saunes diàries.
Però el què més crida
l'atenció només al aterrar a la regió són les persones, la gran
quantitat de faccions xineses, tailandeses, birmanes, vietnamites,
tibetanes, qualsevol de les persones que veig a l'aeroport podria
tenir qualsevol d'aquestes nacionalitats, és a dir totalment
orientals.
A Shillong que és la
capital i per tant on més fàcilment arriben els inputs d'arreu, he
observat que la influència occidental és molt més gran que a la
resta de l'India. La gent d'origen indi que es concentra al centra
obviament que continuen amb la seva forma de ser india però la gent
que pertany a l'ètnia Khasi són força diferents. Per tant jo us
parlaré de la part de la ciutat on hi viuen els Khasi.
Alguns joves van vestits
una mica com els raperos, amb la gorra cap a un costat, un mocador
lligat al canell i camisetes d'algun grup conegut. A més el seu
esport preferit és el futbol, enlloc del criquet que és el número
1 a l'India.
La música és occidental
i les pel·lícules dels videoclubs no són majoritariament índies,
això ho trobo molt significatiu, ja que la influència de les
pel·lícules índies va des de Pakistan fins al Marroc, però en
canvi aquí sembla que no hagin arribat amb tanta força.
La religió majoritaria
és la cristiana, i el diumenge és com abans casa nostre. Tothom
s'engalana i amb la Biblia a la mà es dirigeixen cap a l'església..
Les cases de maons o fusta estan molt ben cuidades, moltes amb una
bonica porxada on hi tenen tot de testos amb diferents tipus de
flors. Les construccions em fan pensar amb les cases del sud dels
EUA.
Les noies joves algunes
van vestides amb una faldilla curta i he pogut veure alguna parella
agafada de la mà.
Les dones de l'ètnia
Khasi, la majoritària a la capital, porten a sobre la roba normal un
vestit que ells anomenen Jainkershà, una mena de mantell o gosaria
dir unes estovalles de quadrets petits, com un taulell d'escacs uns
de blancs i els altres que poden variar de color. Després es fan un
nus a una espatlla deixant caure tot el mantell que les cobreix
completament i els deixa una banda oberta on se'ls veu la roba que
porten a sota.
A més l'alfabet
utilitzat és el romànic i no l'hindi i a part de la llengua
autòctona la major part de la gent parla anglès, que és amb
l'idioma en què ensenyen a les escoles.
Per tant de moment tot i
que estic a l'India en aquesta zona on estic no la sé reconèixer.
Sembla que els Khasi s'hi hagin girat d'esquena. Un home amb qui he
parlat està molt orgullós de ser Khasi i no se sentia gens indi.
Però això només acaba
de començar i les referències només són d'una ciutat Shillong.