 |
| L'equip de la Sampat Pal |
 |
| Les combatents de l'exèrcit rosa |
 |
| La Sampat |
 |
| Jayprakash l'home de les dones |
 |
| Les joves activistes |
 |
| Descansant després d'una llarga jornada |
 |
| Esforç humà després per refer les vies després d'un accident de tren |
 |
| Al fons un dels vagons després del mortal accident |
 |
| Els cuiners dAtarra |
 |
| venda ambulant amb un pes precís |
 |
| Un carrer d'Atarra de bon matí |
 |
| L'autobús |
 |
| Les reconsagrades vaques barren el pas |
 |
| Guapes de dalt a baix |
 |
| Les dones una peça clau en la societat india |
 |
| Tots al tren |
 |
| El seient de la finestra el més preuat |
 |
| El tren ja marxa |
Sampat Pal i el seu exèrcit dels saris rosa
El dia següent agafo el tren i després d'una nit de xucuxu arribo de bon matí al poble d'Atarra, situat a l'estat de Uttar Pradesh, un dels estat més poblats i pobres de l'India.
L'arribada és apoteòsica, d'aquelles que et donen ganes d'arrencar a córrer i tornar a la seguretat del tren.
Tot i així amb valor surto de l'estació on tothom m'observa amb molta curiositat. Ningú parla anglès, però xaporrejant m'indiquen on hi ha una guesthouse. Segons les meves informacions és l'única que hi ha al poble així que no tinc cap altra opció. Per sort l'habitació és gran amb un bany decent i un ventilador que fa el soroll d'un helicòpter com a mínim nuclear, per sort porto taps.
Abans de trobar-me amb la Sampat decideixo conèixer una mica on sóc. No és una ciutat massa gran, però a l'India això pot significar milers de persones. Un poble en forma de creu ja que creix en torn de dues carreteres perpendiculars entre elles i el carrer que les uneix amb l'estació del tren.
Tot i ser a una altra escala, el caos és el mateix que et pots trobar a Delhi i els “bossinassos” per demanar pas no paren ni un moment, toquen el clàxon però no s'immuten, no és una agressió com la podem sentir nosaltres, per exemple els camions porten escrit a darrera, blow horn, que significa toca el clàxon per demanar pas.
La gent continua mirant-me força encuriosida i alguns em demanen que m'assengui amb ells, però després del where are you from? La conversa s'ha acabat. Llavors quatre gesticulacions, quatre balencejos amb el cap, que és el moviment típic a l'India i continuu el meu camí, fins que algú em crida, m'invita a un te, em pregunta where are you from?, fem quatre gesticulacions una per indicar que el te és bo, quatre balencejos amb el cap ni assentint ni negant, un rialla tímida que no tots la dispensen i continuu, fins que algú em crida em demana que m'assegui i em pregunta. Where are you from? No s'acaba mai , estic dins un bucle inacabable, tot torna. Si a més m'haig de reencarnar, ara entenc perquè alguns volen arribar a il·luminació, i trencar el cicle de la vida, perquè gaires vides així no es poden aguantar.
Mentre camino estic intentant localitzar algun lloc decent on poder menjar, no n'hi ha cap! Per “sort” un xiringuito, on segur que els de sanitat no els hi han demanat els papers, fan menjars, a veure com ho aguantarà tot això el meu estómac.
Resulta que el menjar és bo, però molt picant i potser és millor girar-te d'esquena per no escorcollar les condicions de la cuina.
Una amanideta de seva i tomàquet amb suc de llimona com a starter i de delicatessen, en una mateixa plata ben compartimentada m'hi posen llenties amb salsa, arròs biriani, patates al suc picant i una mena de cogombre bullit amb una salsa ,com no, picant. Tot acompanyat amb el xapatis corresponents acabats de fer al forn de llenya.
Cap el vespre i per casualitat em trobo amb e grup de la Sampat Pal que tornaven d'una reunió, set persones baixen del cotxet monoplaça i després dels corresponents namaste, em conviden a prendre un lassi (iogurt líquid) boníssim, fa només dos dies que estic a l'India i ja trobava a faltar algun sabor conegut.
La Sampat Pal
Aquesta dona és el motiu pel qual estic perdut en aquest poble de l'India. Ella és la fundadora i l'ànima de la Gulabi gang, que es podria traduir com l'exèrcit dels saris rosa. D'aquesta manera tot pren un to més èpic, quan en realitat la gran majoria de vegades les dones vestides amb el sari de color rosa es reuneixen en so de pau i aprofiten l'enorme quantitat d'afiliades per pressionar en diferents problemàtiques que es troben sobretot les dones de la regió.
La Sampat prové d'una família molt humil, de la jati (subcasta) dels pastors i de la casta més baixa de totes que si no recordo malament és la dels sudras. Sense tenir en compte els intocables, que no es consideren del sistema de castes. Aquesta gent ja des de bon començament ho tenen molt difícil per tirar endavant, però si a més ets una dona encara ho tenen més malament.
La Sampat Pal però no ha estat mai d'acord amb aquestes tradicions injustes i ja des de ben jove s'ha rebel·lat en contra de la societat més tradicional que maltracte a les dones i les posiciona com a ciutadanes de segona.
De joveneta deixava els ramats que vigilava per anar a l'escola tenia ganes d'aprendre. Gràcies a un oncle i veient la seva insistència els seus pares li van deixar anar-hi durant dos anys. Després i amb l'edat de dotze anys els seus pares es van posar d'acord amb una altra família i van arranjar el seu casament. Tot i així la noia va quedar-se durant un any i mig amb la seva família fins que la insistència del noi féu que la noia es traslladés a viure amb la seva família política..
Era una noia amb caràcter amb una visió molt clara de la justícia i amb una valentia fora de lo normal, ja que des de ben jove s'enfrontà a marits que havien pegat a les seves dones, a brahmans que creient-se superiors havien pres terres a gent de casta inferior, a homes que havien abusat d'alguna dona,. Tot això va fer que la seva família política la tanqués a la quadra durant un temps fins que al escapar-se fugir cap a un poble veí, el cap d'uns dies però tornà al seu poble perquè la jutgessin, aprofità el judici per deixar en evidencia als jutges populars que pertanyien a les classes més altes i a la policia. Davant de les evidències que mostrà la Sampat Pal denunciant la corrupció que hi havia en els judicis populars i els greuges que hi havien enfront dels més desemparats, el poble li començà a fer costat i fins ara que ha aconseguit ajuntar a més de cent mil dones que s'ajuden entre elles i que s'anomen Gulabi Gang. L'exèrcit del sari rosa, perquè quan fan alguna trobada totes vesteixen el sari de color rosa.
El què va fer i el què està fent la Sampat Pal no és gens fàcil i menys en una societat tant tradicional i conservadora com és a la zona rural de l'India. Ella que no ha vist món que pràcticament no sap llegir ha sabut interpretar i adelantar-se als seus temps en aquest lloc de món. És d'aquelles persones que canvia el món perquè alguna força interior li diu que aquell és el camí a seguir, perquè no tenia cap referent per començar la seva lluita, ella tota passió defensa allò que li sembla just. és una visionaria
Està trencant molts tabús arrelats des de fa segles. Està ajudant a augmentar l'autoestima de milers de dones que pel simple fet de ser dones han estatmenyspreades per una part molt important de la societat india.
Denuncia a la policia sobretot per la seva apatia en els casos d'abusos sexuals a les dones, cosa molt normal a l'India i la majoria de vegades sense càstig. Denuncia la corrupció, degut a la manca d'educació i d'alfabatització de gran part de la població, molts se'n aprofiten, quedant-se els ajuts econòmics que pertoquen als més desafavorits o quedant-se la seva ració de menjar per llavors revendre-la, tot això ho denuncia la Sampat Pal i la seva organització.
Els lemes de la seva associació són l'honestedat, la veritat i la justicía i lluita si fa falta cos a cos contra tots aquells que no respectin aquests valors o que simplement no hi fan res per preservar·los.
Això li ha valgut el reconeixement internacional però com que ningú és profeta a la seva terra, s'ha creat molts enemics que fins i tot l'han intentat assassinar i en l'actualitat l'han acusada, una dona, d'haver ajudat a diferents homes a violar-la, però com és evident com diriem nosaltres, “esto huele a chamusquina” i aquesta dona em sembla que té corda per estona i no es deixa acovardir per ningú.
Jo diria que la Lola Flores al seu costat era una dona apàtica. Ja que la Sampat Pal és tot energia, quan parla tothom calla i com que parla molt i amb un to molt alt, ningú s'atreveix a rebatre-la.
Un dia la vaig acompanyar a la policia de Chitrikul, va anar a parlar amb el cap de policia perquè una dona havia tramés una denuncia en contra del seu marit per maltractes i la policia encara no havia fet res. Doncs la dona sense pels a la llengua, anar directament al cap de policia i parlant amb un to de veu molt elevat tots se la van escoltar a més la presència d'un estranger li donava rellevància i ella se n'aprofitava, està clar. Sempre va rodejada de tres o quatre dones, quan el cas és petit, aquestes quan ella en algun moment abaixa el dit index amb el qual assenyala incriminant als policies, prenent rapidament el relleu.
Ës una dona amb molt de caràcter, que es fa escoltar, molt intel·ligent i sobretot sap atreure els mitjans de comunicació. Està constament amb contacte amb la prensa i sempre que fa una aparició informa els media perquè aquest puguin informar de l'acció que està fent, la seva manera de pressionar als dirigents o a la policia és a través de la premsa, ella això ho sap a més coneix que agrada als mitjans i als mitjans els hi agrada aquest tipus de persona, que no tingui pèls a la llengua i que digui les coses tal com són, sense ser gens correcte. Ella diu el què pensa agradi o no agradi i es posa fins al fons de l'assumpte.
Per exemple fa pocs dies hi va haver un accident de tren on diuen que van morir cent persones. Ella reunir a la seva tropa, unes 30 dones, i es van personar a l'hospital, volien saber si tots els malalts estaven igual d'atesos i que s'hi necessitaven la seva ajuda. Ella saben que mou masses aprofitar l'avinentesa per denunciar el complot que s'estava fent en contra d'ella incriminant-la en la violació d'una dona, quan ella tota la vida ha defensat el dret de les dones.
Sembla que sempre estigui fent un mitting i els periodistes els hi encanta, fins i tot quan li fan fotos ella continua parlant. A més també aprofità per denunciar la mentida alhora de computar els número de vícitmes a l'accident de tren. El govern digué cent, però allà es parlava de quasi un miler de persones mortes.
Per comprovar-ho vàrem anar fins el lloc de l'accident, més imatge també. Hi havia encara el tren tal i com havia quedat després de l'accident i jo us puc assegurar que el panorama era dantesc. Vagons destrossats i fet ferralla. Uns vagons que en el general passenger hi viatgen més de 150 persones en cada vagó, ningú ho sap exactament i jo us asseguro que tal i com havien quedat allí hi devien haver-hi molts morts i bastants més de cent. En el mateix escenari la Sampat Pal aprofitar per fer un altre miting.
A la tornada s'apressà a fer saber a la premsa que havia estat al lloc de l'accident i que el govern estava mentint i que ella volia saber que havien fet dels morts que ningú reclamava. Ës una lluitadora constant i no defalleix ni un moment.
A la tornada jo sommiava amb la meva habitació i amb el meu helicòpter nuclear però ella no parava, cantava, parlava pel mòbil, cantava i parlava pel mòbil, això si després de quasi quatre hores de viatge nocturn se li van acabar les forces i rendida s'adormí.
És un referent per molta gent de la regió, ja que és el clar exemple que els meus humils poden aconseguir moltes coses, no els és gens fàcil perquè qui té el poder vol continuar preservant-lo i no vol compartir res amb ningú, però la Sampat ha donat esperança moltes dones de la regió. Ja que ara cada districte de Uttar Pradesh té la seva Sampat Pal, és a dir el moviment s'ha anat expandint per tot l'estat.
També vull ser just i tot i que la majoria de gent parla únicament de la Sampat Pal, al seu costat hi ha un home que li dóna equilibri i que és més calmat que la Sampat Pal. Podriem dir que ell és l'ideoleg i ella l'activista. En Jayprakash què és com es diu, és qui escriu les notes de premsa i és qui organitza l'agenda de la Sampat Pal, que va al dia, és a dir indian style.
En Jayprakash és un home carinyós amb una rialla constant a la seva cara i qui aguanta tot el dia a la Sampat Pal, que com ell mateix diu:
- No és fàcil estar a l'ombra d'una dona a l'India, però a mi m'és igual, jo he escollit aquest camí que per mi és el camí de la veritat i aquesta veritat serà reconeguda per Rama o pel Déu que tu vulguis, perquè la veritat és única com únic és Déu. Un Déu que està en totes les coses, l´únic que hem de fer nosaltres és reconèixer el Déu que tots tenim dintre i arribarem a la veritat única.
Senyors i senyores, això també és l'India i aquest és en Jayprakash, no és que sigui un mísitic però com us deia el món terrenal i l'espiritual aquí a l'India estan tan entrellaçats que almenys per mi moltes vegades em costen de distingir la seva procedència.
No únicament en Jayrakash i la Sampat m'han comentat que el problema més greu que hi ha a l'India és el de la corrupció. Està a tots els nivells i qui no és corrupte és tonto, aquesta és la visió majoritària.
La corrupció prové ja des dels temps de l'independència i fou Nehru que volen controlar i donar poder a les famílies poderoses del moment l'anà implementant arreu. Fou una manera de tenir el control de l'economia des del mateix estat ja que era l'estat qui permitia o donava certes llicències sempre a canvi d'alguna cosa per d'aquesta manera enriquir-se a través de l'estat. Una altra forma de fer negoci.
Però com diu l'escritor indi Nirad Chaudhuri:
- No podem comprar la clemència del Déus mitjançant les ofrenes?
D'aquí segons ell prové la corrupció.
Tornant a la Gulabi Gang, encara els queda molta feina per fer i moltes coses per canviar, però han començat i espero que tingui continuïtat i que el poder masculí de la regió no aconsegueixi derrocar-les. Ara bé el més important és que les llavors s'han expandit per tot l'estat i ara mateix la Sampat Pal és coneguda arreu del món i a occident el país dels herois i les heroines això agrada molt, espero que l'organització sàpiga aprofitar aquest filó.
Per cert podeu veure la seva web, www.gualabigang.com . S`ha publicat un llibre de l'autobiografia de la Sampat Pal que pot ser molt inspiradora.
Uf ha marxat la llum, quina calor!!!!!