 |
| Un joc arriscat |
 |
| A les classes s'hi va amb corbata |
 |
| Descansant abans de què es faci fosc |
 |
| Aigua corrent |
 |
| Noies Jaintia |
 |
| Tornant cap a casa |
 |
| Nens Jaintia |
JAINTIA
HILLS
La zona dels Jaintia hills, està
situada a l'est de l'estat de Meghalaya i és la regió on viuen
l'ètnia dels Pnar. És una zona ondulada on hi proliferen els camps
d'arròs i els boscos de pins. De la capital Shillong a Phramer, el
poblet on ens dirigim, hi ha unes 2 hores i mitja de camí, per una
carretera en força bon estat però amb moltes curves que impedeixen
avançar als pesats camions que recorren el nord-est. Tot i així els
adelantaments per guanyar posicions és constant i el clàxon
imprescindible per poder passar al mig de les corbes.
És una zona força desenvolupada on
força dels seus pobladors són advocats, doctors, polítics de renom
a l'estat. Ja que degut a la descoberta de mines de carbó ja fa
anys, alguns Pnar es van poder enriquir amb facilitat i enviar els
seus fills a estudiar a fora, la qual cosa ha fet que fos una des les
primeres regions del nord-est en acostar-se a la “modernitat”
amb tot el bo i dolent que això implica.
El reialme dels Jaintia que és on
pertanyen els Pnar, fou gran i pròsper en una altre època.
Englobava bona part de l'estat d'Assam fins entrar a Bangladesh, amb
un sistema de carreteres molt avançat per l'epoca i amb nombrosos
forts situats estratègicament per defensar el reialme Jaintia.
Un regne que començà a entrar en
decadència amb el contacte amb els anglesos. Els anglesos en un
principi no estaven enemistats amb els Pnar i reconeixien el seu
territori, ja que els feia de frontera i de protecció contra els
atacs dels birmans. En una escapada que feren els anglesos dins el
territori de Birmània aquests feren variïs presoners. Els anglesos
demanaren llavors al rei Pnar que custodiés els presos durant un
temps que ells tornarien a buscar-los. El rei així ho féu, però
passaren els mesos i els anglesos no tornaven, així que el rei al
final prengué la decisió d'alliberar als presoners. Aleshores fou
quan els anglesos tornaren i al veure que el rei no havia complert
l'acord, annexionaren el regne a la colònia, deixant però que el
rei administrés el reialme.
La darrera capital del regne fou a la
ciutat de Jaintiapur situada actualment a Bangladesh, on encara hi
resideix un descendent del rei que avui dia, no té cap tipus de dret
ni reconeixement.
El reialme com molts d'altres del
Nord-est fou annexionat durant la independència de l'India, quan
Nehru firmà un acord amb els caps de les diferents tribus perquè
aquestes regions formessin part de l'índia. Uns acords que en
l'actualitat molts ciutadans estan en contra ja que els cabdills
firmaren els tractats sense consultar al poble molt analfabet en
aquella època i sense coneixement de causa. Uns acords que segons
alguns pobladors del nord-est no han de ser vàlids ja que en la
majoria d'aquests reialmes les decisions eren preses de forma
comunitària i en canvi en aquest cas, el poble no va ser consultat,
ja que els cabdills a canvi de firmar el tractat se'ls hi donà
privilegis i riqueses de manera que el poble fou enganyat i ara
algunes persones reclamen almenys un sufragi per tenir dret a
decidir.
La majoria no reclama la independència
de l'India, sinó que reclamen el reconeixement del seu propi estat
dins de la República Índia. La qual cosa els donaria més autonomia
alhora de prendre decisions i els permetria protegir més la seva
identitat com a poble.
A més la majoria de Pnar no se senten
indis potser per la diferència cultural que hi ha entre ells, Però
aquest sentiment s'ha vist accentuat també pel menyspreu que els
indis han tingut vers els pobladors del nord-est des de l'annexió
d'aquests a l'estat indi.
Un racisme difícil d'entendre en un
país com l'India, ja qtue ha estat la suma de cultures, ètnies,
religions les que han conformat l'actual Índia. Un país tolerant
com pocs, on hi conviuen més de 1000 ètnies diferents i on es
parlen més de 2000 llengües. Per tant la complexitat cultural del
país podria haver provocat faltes d'entesa entre pobles amb les
fatals conseqüències que això comportaria. Però en canvi la
convivència ha estat un denominador comú en la major part del país.
Es podria dir que l'India és un miracle de la democràcia, per la
gran dimensió i la gran diversitat de pensaments que aquesta
engloba.
Per això no deixa de ser
incomprensible que alguns pobles hagin estat sistemàticament
marginats pels indis, creant un greuge comparatiu difícil de
compensar en l'actualitat. Els Adivasis per exemple. Poble originari
del centre de l'India que durant molts anys no se'ls ha tractat ni
com a persones i que encara ara alguns d'ells estan semi
esclavitzats.
El mateix bisbe de la regió de
Jaintia Hills reclama un estat pel seu poble. Reconeix que s'estan
perdent les tradicions i que la cultura s'ha de preservar però pel
què m'explicava intueixo que està més fart del tracte rebut pels
indis que no pas preocupat per la independència del seu poble.
Amb els ulls inflamats m'explicava que
sempre que va a Calcuta, quan baixa del tren una parella de policies
el paren i li revisen tot el seu equipatge, entre rialles i mofes
dels agents de l'autoritat. Mentre ell, una persona que coneix els
seus drets els demana explicacions, aleshores els agents li donen uns
copets a les cames perquè continuï mentre té totes les seves
pertinences tirades pel terra. O bé se li acosten els policies i
apuntant-lo amb una arma el tiren contra la paret i el magregen de
males maneres mentre es riuen d'ell i de la seva procedència.
Això que ell és una persona
relativament important, llavors ell sap que persones amb menys
oportunitats se les tracta molt pitjor i no li estranya llavors que
algunes persones formin grups armats, ja que segurament el sentiment
de ràbia que s'apodera en alguns d'ells reclama venjança al
experimentar aquest menyspreu.
També em deia que la major part dels
negocis al nord-est pertanyen a gent de fora, vinguda de l'India i
que poca gent autòctona controla bons negocis. Només alguns
polítics que es venen al millor postor de l'estat central.
Per això repeteixo que aquest
racisme, és una situació estranya en un poble tan tolerant en la
diferència com el poble indi. Tal és així que els filòsofs de la
il·lustració anomenaren tolentarisme a la religió majoritària que
es practica a l'India. ja que el terme hinduisme fou inventat pels
anglesos posteriorment.
El Bisbe molt orgullós del seu poble,
m'explicà també algunes de les creences dels Pnar que encara no
s'han convertit al cristianisme.
La religió que sobretot practicaven
era l'animista, en la qual els sacrificis d'animals és força
normal, per tal de protegir-se dels mals esperits o de demanar bones
collites. Aquests sacrificis es fan en llocs determinats del bosc i
al voltant d'aquests llocs està prohibit talar, pescar, caçar o
qualsevol activitat que pugui distorsionar l'àrea. És per això
deia el bisbe que encara es conserven zones boscoses i molt verges en
tot el nord-est, ja que aquesta creença està estesa arreu. Les
supersticions de boscos amb esperits malèfics que castiguen aquells
que gosen profanar-los ha preservat grans zones.
Veneren els rius també ja que ells
són els que alimenten els seus camps que són el seu aliment.
En els funerals cremen als difunts i
llavors els enterren, l'any següent tot el poble celebra una gran
festa durant la qual van a desenterrar els ossos de la gent morta
l'any anterior que són traslladats cap a un altre lloc on hi
romandran per sempre més. Podria significar com l'acabament del dol.
Aquestes pràctiques s'estan acabant,
ja que molts d'ells han adoptat com a nova religió el crsitianisme.
Segons el bisbe, el fet que fossin monoteístes, ha facilitat la seva
conversió. Una situació contradictòria la del clergue, ja que per
un cantó defensa la seva cultura, però per altra banda degut a
l'entrada del cristianisme, moltes de les tradicions s'estan perdent
també, però d'això no n'ha parlat.
Malauradament el bisbe de Jowai, va
morir d'un atac de cor dos dies després de rebre'ns, Cosa impensable
després d'observar l'energia i el vitalisme que desprenia. Descansi
en pau.