 |
| La bastida |
 |
| Iluminem la mare Ganga |
 |
| Els somriures de l'Índia |
 |
| Ja arriben |
 |
| Tots a terra després d'una profitosa nit |
 |
| Contemplant la bellesa |
 |
| El monzó de Calcuta no atura la vida |
 |
| Sota l'ombra de l'arbre sagrat |
 |
| Els pares de l'Índia. Celebrant el dia de la independència |
L'INDIA
I OCCIDENT
Tots tenim un trosset de l'India dins
nostre, la influència d'aquest subcontinent sobre el món occidental
ha estat més gran del què ens pensem.
En els temples més antics de l'India
hi ha ornaments que podrien molt bé semblar-se a les representacions
medievals de la Passió, del jardí de les oliveres i fins i tot de
la crucifixió de Crist i que no són res més que representacions
gràfiques de la vida de Buda.
Els grecs que a través de Alexandre
el Gran arribaren fins a l'India, ajudaren a expandir el missatge de
la filosofia budista per occident, quedant meravellats amb
l'autocontrol d'uns homes que vivien mig despullats i que, avui dia
es creu que pertanyien a la secta dels renunciants jainistes, els
anomenaren els gimnosofistes. Els indis per tant són els que
preconitzaren l'ascesi i la renúncia.
El contacte de Jesús amb un grup de
budistes establerts als voltants de Jerusalem anomenats els esènis
sembla més que probable.
Així doncs es podria dir que
l'ensenyança de Buda, ja s'havia mesclat amb les teologies gregues,
egípcia i hebrea per construir totes juntes la nova religió
cristiana.
Un altra input important que ens ha
donat aportat l'India fou el descobrir que juntament amb la Xina hi
havia civilitzacions diferents a la nostra, diferents maneres de
pensar que feien funcionar un país tan o més bé que els nostres.
Per tant l'India va proporcionar una alternativa al món occidental,
un altre món amb unes tradicions molt arrelades era possible, això
feu baixar una mica l'etnocentrisme i el dogmatisme que hi havia a
Europa fins aleshores i l'India ens començar a obrir la nostra
manera d'entendre el món.
Voltaire va escriure: L'india de la
què tota la Terra en té necessitat i que, com a cas únic, no
necessita a ningú.
O Shopenhauer: La seva interpretació
del món és interior i intuïtiva i no exterior i intel·lectual.
Ens ensenyen fins a quin punt el jo és una il·lusió, i sols
l'infinit és una realitat.
Amb això que diu Shopenhauer em
recorda a una paràbola india que podria ajudar a explicar una
miqueta i a través de la mitologia, el pensament occidental i
l'oriental o indi.
“Quan
Alexandre el Gran arribà a l'India es troba amb un home mig
despullat que estava assegut a l'ombra d'una gran roca, Alexandre li
preguntà:
- Qui ets i què fas aquí?
- Sóc Gimsofenes i estic practicant el res.
Alexandre es posà a riure en sentir
les paraules del asceta.
- I tu, qui ets i què fas?. Preguntà Gimnosofes
- Sóc Alexandre el Gran i estic conquerint les teves terres.
Gimnosofes es posà a riure en sentir
les paraules del gran conqueridor.
Aquesta petita paràbola ens podria
ajudar a entendre una mica el pensament Occidental, que és lineal,
que busca un objectiu i glorifica als herois, perquè la mort és
l'acabament d'aquest camí i la vida s'ha d'aprofitar. La conquesta,
l'èxit, són la raó de ser, una vida de cara a l'exterior.
En canvi pels indis, la vida és
cíclica per tant infinita i no lineal. No tenen una veneració pels
grans herois i l'historia escrita pràcticament no existeix perquè
es va repetint, el present és l'historia. Això porta a una manera
de fer més intuïtiva on la raó no té un pes tant important, una
vida més interior, perquè el què hi ha a fora fins i tot el meu
propi cos és fugaç dins el cicle infinit.
Això seria un petit intent d'explicar
unes maneres d'entendre el món, d'una forma resumida i molt, molt
simple.
Una altre gran influència molt més
recent és la que ens ha fet el gran Guru del segle XX, Gandhi. El
seva manera de pensar i d'actuar és la base de molts moviments
socials que han aparegut recentment com podrien ser, moviments
ecologistes, feministes o fins i tot el moviment dels indignats. La
desobèdiencia cívil a través de la no-violència i la no
cooperació eren les principals idees que proposava Gandhi per
arribar a construir una Índia lliure independent i més justa. Unes
idees que a més de la no-violencia s'hi poden afegir són
l'ecologisme i la feminització de la societat.
Actuant afectuosament enlloc
d'utilitzar l'agressivitat o la tendresa enlloc de la virilitat. A
més Gandhi és el precursor dels intents que hi ha en l'actualitat
en alguns llocs del món de crear societats sostenibles, comunitats
locals que s'autogovernin, si aquestes comunitats fossin ideals no es
necessitariai un estat tan protector, però coneixent la dificultat
que això suposa, aquestes comunitats podrien formar part d'un estat
el qual fos un estat tou, que regulés certes coses però que les
comunitats tinguessin una autonomia practicament absoluta i a través
dels seus governs locals elegits democràticament es poguessin
autogestionar. Unes comunitats no tancades en elles mateixes, sinó
amb una constant interacció amb la resta de comunitats, creant així
una xarxa de pobles independents els uns als altres però amb un fi
comú que és l'acció adequada pel bé de tothom.
També és un crític del sistema
econòmic provinent d'occident. Ghandi apunta cap a un sostenibilitat
que permeti a tothom viure de forma digna, ningú ha de tenir molt
més que els altres, i el repartiment de la riquesa ha de ser
equànime.
A grans trets i salvant alguna
diferència podríem dir que aquestes són les mateixes premisses que
actualment defensaríem tots en aquests moments tan convulsos.
Però no hi ha com transcriure algunes
paraules del Mahatma per veure-ho més clar.
Ecologisme:
Oblidar-nos de com cavar la terra i
cuidar el sòl , és oblidar-nos de nosaltres mateixos.
Sistèma
econòmic
A L'India hi ha molts milions de
persones que estan contents amb un únic àpat diari, i aquest àpat
consisteix en un xapati sense cap tipus de grassa i una pèl de sal.
Vosaltres i jo no tenim dret a res del que tenim fins que aquests
milions estiguin millor alimentats i vestits. Vosaltres i jo, que hem
de saber-ho millor, hem d'ajustar les nostres exigencies, i inclús
sotmetre'ns a la fam voluntàriament per a que ells puguin ser
atesos, alimentats i vestits.
Igual que no hem rebre, tampoc hem de
posseir res que no necessitem realment. La ruptura d'aquest principi
seria posseí menjar, vestits o mobles innecessaris. Per exemple, no
hem de guardar una cadira si no podem estar sense ella. La observació
d'aquest principi porta a una progressiva simplificació de les
nostres vides.
L'economia que desprecia les
consideracions morals i sentimentals és com les figures de cera que,
semblant vives, no tenen la vida que proporciona la carn. En tots els
moments crucials, aquestes noves lleis econòmiques s'han derruït al
posar-se en pràctica. I les nacions o els individus que les accepten
com guia, han d'acabar-se.
Comunitats
Tant la llibertat individual com la
interdependència són essencials per viure en societat.
Igual que el culte del patriotisme ens
ensenya avui que l'individu ha de morir per la família, la família
té que morir pel poble, el poble pel districte, el districte per la
província i la província pel país, un país ha de ser lliure per
poder morir si és necessari, en benefici del món.
El poder polític significa capacitat
per a regular la vida nacional a través de representants nacionals.
Si la vida nacional arriba a ser tan perfecte com per a
autoregular-se, la representació es fa innecessària. Es produeix
llavors un estat d'anarquia ilustrada. En un estat com aquest cadascú
és el seu propi governant. Es governa a sí mateix de manera que mai
suposi un destorb pel seu veí. En l'estat ideal, per tant, no
existeix poder politic perquè l'estat no existeix. Però en la vida,
l'ideal no s'aconsegueix plenament. D'aquí la clàssica afirmació
de Thoreau de què el govern és millor quant el govern és mínim.
Feminisme
L'esposa no és l'esclava del marit,
sinó la seva companya, la seva col·laboradora i una parella
equitativa en totes les seves alegries i penes.. tan lliure com el
marit per elegir el seu propi camí.
Guardaràs l'honor de la teva esposa i
no seràs el seu amo, sinó el seu vertader amic. Consideraràs
sagrats el seu cos i la seva ànima, igual que confio en què ella
considerarà el teu cos i la teva ànima. Amb aquest fi, tindràs que
viure una vida d'oració i treball, de simplicitat i de autocontrol.
Desobediència
civil i no-violència
La desobediència civil és un dret
inherent del ciutadà. No s'atraveix a abandonar-la sense deixar de
ser home. La desobediència civil mai va seguida per l'anarquia. La
desobediència criminal pot portar a ella. Tots els estats sufoquen
per la força la desobediència criminal, moririen de no fer-ho. Però
sufocar la desobediència civil és un intent d'engarjolar la
consciència.
La no violència no consisteix
simplement en estimar als que ens estimen. La no violència es troba
solament en estimar als que ens odien. Sé lo difícil que és seguir
aquesta grandiosa lley del amor. Però, no són sempre difícils de
fer les coses bones i grandioses? Estimar al odiat és el més
difícil de tot. Però, per la gràcia de Déu, inclús el més
difícil resulta fàcil d'aconseguir si volem fer-ho.
La no violència no hauria
d'utilitzar-se mai com un escut de la covardia. És una arma
destinada als valents.