 |
| Per la selva de Rongara |
 |
| Tornen de rentar la roba |
 |
| Bosc frondós i humit, al fons Bangladesh |
 |
| Uns altres caminants, aquests, saben les dreceres |
 |
| Una dutxa improvisada |
 |
| L'aigua brolla d'arreu |
 |
| Trobades casuals |
 |
| Fent camí |
 |
| Els rius van plens, no hi ha ponts |
PARANOIES
D'UN CAMINANT A LA SELVA
Rongara és un poblet format per unes
quantes cases situades al mig de la selva, just a la frontera amb
Bangladesh. Aquí el govern indi ha creat una reserva d'animals
salvatges on s'hi poden veure elefants, monos, cabirols, ocells i si
estàs molt de sort tigres.
Així que pel matí m'aixeco i com que
no hi ha massa a fer em poso a caminar tot sol a través d'un camí
cap dins de la selva i heus aquí alguns dels pensaments que he
tingut durant les tres hores que ha durat la caminada.
- Uf només són les 9 del matí i
quina calor que fa, però bé agafo el camí i amunt. Aveure si estic
de sort i puc veure algun animal per aquí.
Deu fer una mitja hora que camino i
només sento que grills i ocells. Fa molta calor i estic suant a
raig, a més no m'he portat gens d'aigua, sempre em descuido una cosa
o altra, però bé tampoc n'hi ha per tant.
Ara ja deu fer una hora que camino,
això fa molta baixada, pensa que llavors hauràs de tornar a pujar,
potser que torni doncs. Bé una mica més tio, que tu pots més.
Però si continuu suant així em
deshidrato segur i jo sense aigua. A més ara em pica tot el cos i
les cames que coi hi tinc, a veure si són sangoneres, m'han dit que
n'està ple, joder no, Putes formigues!
Però aquestes picades als braços no
són de les formigues, això són mosquits i jo sense repel-lent, és
que sembles de Barcelona tio. Segur que pringo i agafo la malària,
perquè amb les picades que tinc la probabilitat deu ser elevada.
No sé pas que coi foto aquí sol
enmig de tant insecte, potser millor que reculi.
Espera't em sembla que sento alguna
cosa allà davant, a veure si estic de sort i és un elefant que surt
d'enmig dels arbres, m'hi acosto a veure que passa, però si em surt
un elefant que faig? I si se'm presenta un tigre què, seria l'ostia,
si però llavors que faig, mira aquí hi ha un pal acabat en punta,
millor que l'agafi per si les mosques. Si és un tigre i se'm tira al
damunt, l'esquivo estirant-me a terra i li planto el pal al cor. Però
on té el cor el tigre a la dreta o a l'esquera, millor li planto al
cap travessant-li la boca just en el moment que em vagi a mossegar.
Ara si és un elefant amb el pal no foto res, però l'elefant és
calmat i no ataca així que m'acurrucaré perquè així no se senti
amenaçat i així passarà de llarg o fins i tot estic de sort i em
mira el ulls i s'apropa i li toco la trompa, si i fins i tot potser
us feu amics, jeje
Ja no sento res i no veig res, sort
que el camí no és perdedor. Ei mira aquí al fang, aquestes
petjades són de tigre segur, mira quina forma tenen i això són les
urpes, joder a veure si m'està esperant en algun lloc. Mira un home
que baixa li demanaré.
Sorry, Tiger? Com que cow, això són
les petjades d'una vaca? No ho hagués dit mai. Deu ser una vaca que
s'ha fet la manicura. Encara deu estar rient l'home, vaja explorador
estic fet.
Continuu una mica més, a veure si
trobo un tiger o un elephant. Aquesta pujada em matarà, dec haver
perdut ja 10 litres de líquid. Que burro i sense agafar l'ampoleta
d'aigua, mira que la tenia a sobre la taula.
Què fot aquesta gent vivint aquí al
mig, no sé pas com s'ho deuen fer sense electricitat no tenen
ventilador. Amb la calor que fa. No sé com ho suporten. Per collons
clar.
Mira aquesta font, que apanyats amb la
canyeta de bambu i ja tenim la font. Millor que no begui ja que vés
a saber. L'aigua aquesta primer s'ha de bullir i fins i tot s'hi
hauria de posar unes gotetes de iode per desinfectar-la. Tot i que
una font al mig del bosc i amb una canyeta perquè la gent en begui,
és senyal que és bona.
Em mullaré la cara i el cap només.
Ostia! no sé perquè he llepat les gotes amb la llengua i ara què?
Que burro. Bueno, ara el mal està fet, doncs em fotaré un trago, si
agafo el colera que l'agafi ben agafada però almenys no em moriré
de set.
Potser m'he passat, amb una mica menys
n'hi hauria hagut prou i els mosquits que no paren d'emprenyar.
Imagina't tu, el colera i la malària junts, no me'n ensurtiria pas.
Al final pensant com em faria l'heroi defensant-me contra un tigre o
un elefant i resulta que un collons de mosquit me la pot ben jugar i
jo amb un pal a la mà. A veure quan mosquits mato amb aquest collons
de pal. A més no sé a on tenen el cor els mosquits, si a la dreta o
a l'esquerra, millor que el llenci el pal i que torni cap a casa que
estaré millor. Assentat al porxo amb la meva mirinda de taronja i
sota el ventilador.
Aquestes són les avantatges de
viatjar sol pel món.