 |
| Els camioners són corruptes |
 |
| Els nens del carrer fan el què sigui per aconseguir alguna Rupia |
 |
| El Barça un fenomen també a l'India |
 |
| Un bon matalàs |
 |
| El carrer ple de vida |
 |
| Prenen la fresca |
 |
| El bany un ritual de neteja espiritual |
LA CORRUPCIÓ
L'India és un dels països del món amb més nombre de persones sota l'umbral de la pobresa. Una evidència que es palpa quasi a cada raconada de qualsevol ciutat. Ara bé el país econòmicament està creixent molt ràpidament i alguns indicis apunten que l'any 2050 poden arribar a ser la primera potència mundial.
El nombre de persones que tenen un bon nivell de vida ha augmentat els darrers anys i s'estima que la classe mitja-alta pot està formada per uns 300 milions d'indis la qual cosa fa que moltes multinacionals comencin aterrar al país buscant nova clientela pels seus productes.
A la televisió els productes de bellesa són els més publicitats, per davant dels cotxes i de les joieries que també ocupen bona part del timing televisiu. Un anuncis que mostren una realitat totalment diferent a la que es veu al carrer.
Un món d'opulència, que en alguns moments es pot endevinar però, un món a part, reduït i quasi blindat. Amb una petita porta molt ben custodiada on només hi entren els més afortunats. En aquest món no hi ha espai per tothom i a l'altre banda hi ha molta gent que vol entrar, i això, fa por.
A l'Índia hi ha més de 800 milions de persones que viuen en unes condicions molt precàries. Al a gran majoria els hi agradaria posar-se les cremes Garnier anti-envelliment que anuncien continuament a la televisió, però en canvi els rajos del sol desgasten la seva pell envellint-la prematurament.
Tots els agradaria creuar la porta i entrar en el món dels anuncis televisius, però els que hi viuen els tanquen la porta als morros.
Polítics, grans empresaris, comandaments de l'exèrcit tots han creat una xarxa per protegir-se i enriquir-se encara més. La corrupció a l'Índia és un greu problema pel digne desenvolupament del país. Ja que a més s'ha estès a tots els nivells i l'honestedat és un valor en desús a mots sectors de la població.
Els que estan a alts nivells però es protegeixen entre ells, de manera que el poder judicial, que també està dins la xarxa poc i pot fer. Una mica similar al què passa a casa nostra. És qüestió únicament de sofisticar la trama, crear buits legals o fins i tot lleis que els protegeixin, situacions difícils d'entendre per la majoria de la població i ja tenim la trampa. Aquí però a vegades els actes de corrupció són tan flagrants que no s'entén com no són castigats, bé si que s'entén, la policia és un dels cossos més corruptes que hi ha a l'India,. Aleshores com pots lluitar contra això si qui teòricament t'ha de protegir està amb els delinqüents?
Els policies a plena llum del dia reben diners dels camioners que no poden circular durant unes determinades hores. En aquest cas el mètode és molt senzill. Els policies esta estacionats al costat de la carretera en una llarga recta i quan un camió s'acosta, alcen la mà indicant amb els dits la quantitat de Rupies que els han de donar, 200,, 300, 400 o 500, el camió ni para, l'acompanyant del conductor allarga la mà i entrega la quantitat al policia que sense dissimular es posa els diners a la butxaca.
A qui vols denunciar si els polítics que et representen són corruptes.
L'estat indi, subvenciona arròs, blat i altres productes perquè els BPL, Below poverty level, puguin adquirir.-os a uns preus molt reduïts. Aquesta gent té una targeta de racionament, la qual els serveix per anar a recollir el què els pertoca. Ara bé la majoria d'ells és analfabeta i no ha rebut l'informació adequada, per tant no sap ni que per llei li pertoquen aquests aliments, aleshores o no hi van perquè no ho saben i no se'ls informa. La meitat del blat entregat pel govern indi a les diferents poblacions no arriba mai als seus destinataris amb l'arròs passa exactament el mateix. A on va a parar tot aquest aliment. Doncs en magatzems que l'alcalde juntament amb alguns regidors van acumulant per revendre'l a un bon preu. M'han explicat variïs casos com aquest. En llocs rurals on la gent no sap que reben aquests ajuts, ja sigui per una desinformació provocada o perquè directament, són enganyats pels seus governants.
Tot i així un home d'un poble m'explicava que avui dia gràcies a internet es poden assabentar de moltes coses que fa uns anys no podien saber si algun polític no els informava.
És per això que s'estan creant algunes cooperatives o organitzacions ciutadanes aquí al nord-est de l'India amb la finalitat bàsica d'informar sobre els drets que tenen els ciutadans.
Perquè l'estat indi a diferència de molt altres països, intenta subvencionar i donar ajuts als més desfavorits del país. Que els anomenen els BPL, per sota el nivell de pobresa. Que a l'India són totes aquelles persones que reben menys de 25 Rupies al dia a les zones urbanes i menys de 15 Rupies al dia a les zones rurals. Si fem el canvi suposaria en el primer cas uns 30 cèntims al dia i en el segon cas uns 20 cèntims al dia. Si senyores, amb aquesta quanitat sobreviuen. El govern amb la targeta de racionament els dóna un Kg per dues Rupies, també arròs, oli i més productes.
El govern els assegura cent dies de feina l'any, cobrant 100 Rupies al dia, un Euro i mig. Fent treballs per la comunitat, l'electricitat és gratuïta i l'escola també. Per tant reben ajuts, potser no són grans ajudes, però almenys és alguna cosa que els alleugera la càrrega en determinats moments. Ara bé el problema és que aquests ajuts la major part de les vegades no els arriben, ja que a través dels polítics que són els encarregats de distribuir-los es van quedant pel camí.
Els partits polítics, com a casa nostra, són subvencionats per grans empresaris que evidentment llavors voldran recollir-ne algun fruit.
Els marwaris que podriem dir que són dels clans més poderosos de l'India, controlant bancs i grans empreses són qui posen les condicions. Tampoc oblidar-nos dels parsis, vinguts fa segles de la gran Persia, amb una religió pròpia el zoroatrisme i també amb molt de poder en els negocis. El director de l'empresa TATA, per exemple és parsi.
A més a l'Índia la cosa es complica encara més degut al sistema de castes que impera a bona part del país tot i la temptativa del governs de prohibir-lo. Les castes altes, Brahmans i Shatryas són qui es mantenen en els llocs privilegiats, tot i que a vegades tenen titelles al seu davant provinents de castes baixes perquè no es faci tan evident.
En l'actualitat hi ha varies persones que clamen per noves lleis a l'India. Demanen que es regulin certs privilegis dels governants que ajudin a disminuir la corrupció.
Hi ha varris personatges implicats, cadascú sembla que faci la guerra pel seu compte. Els més anomenats i seguits són el guru, iogui Ramdev que vol començar una marxa per a què s'erradiqui la corrupció. Algunes veus assenyalen el BJP, el radical partit hinduista que està a l'oposició, com a protector del guru, per tal de posar més pressió a l'actual govern liderat pel partit del Congrés.
Una altre persona molt estimada a tota l'India i que segons sembla no hi ha cap partit polític al seu darrera és l'activista social, Ana Hazare. Qui ha dedicat gran part de la seva vida a demostrar que les condicions dels indis poden millorar. Té molts admiradors a tot el país i això significa quasi bé posar-lo al rang de sant per molts indis. Ana Hazare ha començat varies vegades vagues de fam, per lluitar en contra de la corrupció i per forçar al govern indi a dictar noves lleis. Fa temps que s'està debatin la llei Bhokpal que segons sembla regularia i controlaria els accessos dels polítics, La democràcia india, per la seva gran complexitat és molt i molt lenta alhora de prendre decisions. La gran diversitat de partits polítics que conformen el govern fa que les coalicions hagin de pactar primer entre elles per arribar algun acord, per llavors portar-ho al parlament. Una llei com aquesta on tota la gran majoria de polítics en sortirien perjudicats no és fàcil d'aprovar, ara bé sembla que la societat comença a estar farta dels privilegis dels seus governants i l'Ana Hazare està amenaçant al govern en recomençar una nova vaga de fam, per tal de tirar endavant la llei Bhokpal. Una demostració de força molt Gandhiana i segurament, només efectiva a l'India on algunes persones són venerades i fidelment seguides com si fossin sants.