 |
| Dones Nyishi |
 |
| Homes Nyishi |
 |
| Casa tradicional Nyishi |
 |
| La migdiada |
 |
| Preaparades per anar a buscar fruits |
 |
| La religió catòlica també es troba en aquesta remota regió |
 |
| Al fons noia Adivasi, venuda pels seus pares als Nyishis |
ELS
NYISHIS
Dels
verds arrossars de l'altiplà de Ziro on hi viuen els Apatanis, ens
dirigim a Boasimla, una petita població situada a 50 Km de distància
on hi viuen els NyIshis. Tardem dues hores en fer el trajecte i per
sort hem pogut superar les nombroses esllavissades que hi han durant
tot el recorregut. El Mathew i en Benoy estan temorsos de quedar
bloquejats a la tornada si la pluja continua caient amb la mateixa
intensitat.
Arribem
a Boasimla, el poble està rodejat de muntanyes escarpades amb un
bosc tupit, que de tant en tant s'alterna amb àrees verdes que han
estat desforestades pels pobladors de la zona per poder-hi cultivar
durant dos o tres anys, per llavors deixar recuperar el terreny,
mentre conreen en altres llocs.
Al
poble el travessen dos rius de forma perpendicular, sent el riu més
gran el que fa frontera amb la muntanya i l'afluent hi arriba
dividint el poble per la meitat. Les aigües dels dos rius es fan
notar des de qualsevol lloc del petit poble. El soroll que produeixen
fan endevinar el gran cabal i força que tenen en aquesta època.
La
distància en quilòmetres que separa als Apatanis dels Nyishi és
ben poca en canvi el seu desenvolupament, tal i com l'entenem
nosaltres és molt diferent.
Els
Nyishis són l'ètnia majoritària a l'estat d'Arunachal Pradesh,
però el seu aïllament ha fet que sigui l'ètnia amb més
dificultats per assimilar la modernitat que els està arribant.
Encara
ara viuen en unes condicions molt precàries, amb uns índex de
mortalitat infantil molt elevats i amb una esperança de vida no
massa alta.
Físicament
no els sabria diferenciar de qualsevol altre grup que he vist al
Nord-est, potser més blancs de pell, però el seu estil de vida i
més en els llocs on no arriben les carreteres, és molt simple i
pobre.
Viuen
amb el bestiar a dins a casa i les condicions higièniques deixen
molt que desitjar. Les cases totes elevades sustentades amb pilars
fets de bambú o troncs de fusta on hi assenten la base feta també
de bambú. Les parets són teixides amb gruixuts i llargs trossos de
bambú anteriorment aplanats. La teulada està feta de fulles de
bananer.
Les
cases que estan al costat de la carretera o les de la mateixa Bosimla
han canviat les fulles de bananer de les teulades per lamines de
llautó que el governador de la zona els ha pagat a canvi dels seus
vots.
La
religió majoritària és l'animista, anomenada Donyo, Polo, el sol i
la lluna, com els Apatani.
Practiquen
la poligàmia i els homes tenen més d'una dona. En Mathew
m'explicava que coneix un home d'uns 80 anys que s'ha casat amb 19
dones, i que té més de 90 fills. Això si les dones solen viure en
diferents cases. El nombre de dones dependrà de la riquesa de
l'home. Una riquesa que es mesura en caps de bestiar i en terres de
cultiu i la moneda de canvi són el Mituns. Aquest animal mitat vaca,
mitat búfal és regalat a la família de la dona, d'aquesta manera
alguns dels seus membres s'assegurarà un bon cel, ja que és el
Mitun qui després de mort guia els esperits cap el Nyoku Ubud que és
on resideixen les ànimes.
Les
famílies poden arribar a ser tan grans que al final ja no saben ni a
on pertanyen ja que si a més hi afegeixes que els veïns són com de
la família tothom està amb tothom i les cuiden els fills que els hi
venen a casa. El què també he trobat curiós és que la gran
majoria no sabia quina edat tenia i ningú sabia quin dia havia
nascut. Una cosa que per nosaltres és molt important. El temps que
portem aquí i sobretot el temps que ens queda. Un temps que per ells
no existeix de la mateixa manera que el nostre, la mort els pot
arribar en qualsevol moment, molt més normal a qualsevol edat en el
seu món que en el nostre. El present és l'únic temps que coneixen,
el present de supervivència.
Com
sol passar amb aquestes ètnies, l'índex de natalitat està disparat
i no hi ha qui el pari de moment. Es per això que els carrers dels
poblets estan plens de nens que vesteixen quatre draps i amb la cara
bruta no paren de jugar en tot el dia i ningú els diu res, se'ls veu
realment molt contents i feliços i ni s'adonen que un estranger
pelut i cap pelat està per allà voltant.
Sé
que no viuen en les millors condicions i que no els hi canviaria el
lloc, però quan veig aquests nens i nenes jugar amb tanta llibertat
i alegria em fan enveja.
Els
adults però, també són gent molt sana i alegre i al contrari que
els Apatani els Nyishis no paren de riure i d'estar encuriosits per
la meva presència al poble, assentats als porxos de les cases alguns
s'atreveixen a cridar-me amb un anglès precari però amb un somriure
innocent de cantó a cantó, quan m'hi acosto i creuem quatre
paraules les noies riuen metre es tapen la boca amb un punt de
timidesa. A poc a poc i com qui no vol, la situació comença a ser
més distesa i els nois més guapos del poble que van amb un pentinat
última moda japonesa s'acosten, però els seus posats xulescos de
seguida es cauen i amb una gran innocència comencen a riure quan una
noia s'atreveix a tocar-me els pèls dels braços que li criden molt
l'atenció.
He
tingut la sort d'entrar en algunes coses on fins i tot m'han convidat
a menjar, una mica d'arròs i carn tot barrejat i menjat amb la mà
dreta, com els indis. Quan hi ha convidats les dones de la casa
serveixen només als convidats que seran sempre els primers de
menjar, quan ells hagin acabat llavors menjarà la família de la
casa. Quan m'han donat aigua, l'he acceptada amb un somriure però no
me l'he begut, ja que en Mathew, el pare claretià que viu a la zona
m'ha dit que ell ja ha agafat 5 vegades les febres tifoideas i per
tant m'estimo més no arriscar. El seu menjar bàsic, és l'arròs,
la carn i el peix i accepta el gra la resta no ho poden emmagatzemar
ja que no tenen nevera, així que quan maten algun animal o pesquen
un bon peix s'ho mengen tot el dia següent invitant a qui faci falta
perquè el menjar s'acabi. Utilitzen el lema de menja avui que demà
potser no n'hi ha i això ells més que ningú segur que ho han
experimentat.
La
casa té un foc central sobre una pedra rectangular, no hi ha
xemeneia ja que el fum s'escapa per entre les fulles de bananer. Cap
el vespre des de fora totes les cases fumegen mentre alguns homes van
de cantó a cantó de la carretera amb una turca com un piano.
Els
homes treballen poc i al bosc sobretot, recollint llenya o caçant
algun animal. Les dones s'encarreguen de tota la resta. De la casa,
dels nens, de cuinar, dels camps, de recollir fruits silvestres,
d'anar a buscar aigua, d'anar a buscar l'home quan va borratxo....
Alguns
Nyishis però amb l'arribada de missioners han començat a estudiar i
fins i tot algun ha arribat a l'Universitat, amb el handicap que
suposa això per ells, ja que se'ls obre totalment un nou món.
Aleshores aquests nois i noies abandonen les seves llars i emigren
cap a altres llocs on ells creuen que tindran unes millors condicions
de vida.
He
tingut la sort de trobar-me a Boasimla alguns d'aquests joves que
estan en periode de vacances i de seguida em pregunten que els em
sembla el seu estil de vida i sense respondre em diuen molt pobre i
brut oi? S'avergonyeixen del seus orígens, igual que deia amb els
Apatani, l'educació en aquests llocs, hauria sobretot ha de reforçar
el vincle d'identitat i fer-los veure parts bones de la seva
cultura. Però els professors poc disposats a treballar aquests llocs
remots i amb totes les dificultats que representa acceptar una feina
així, no se'ls força a conèixer la procedència i cultura dels
joves que tenen en les seves classes i durant l'estada a l'escola
se'ls prohibeix parlar Nyishi. Aquest sentiment d'inferioritat que a
vegades tenen algunes minories no és fàcil d'abolir, ja que la
prepotència i l'egocentrisme de les cultures dominants sempre ha
estat aniquil·lador i gens integratiu amb la diversitat del món.
El
món dels Nyishis però està canviant de mica en mica, amb
l'arribada de nous colonitzadors i missioners, però més canviarà
quan l'any 2012 comencin a construir un presa en la seva regió.
Centenars de treballadors, començaran arribar a la zona, modificant
de ben segur la tranquil·litat de la zona. Una presa que se'n
beneficiaran milers de indis i que espero que se'n puguin beneficar
també el poble Nyishi ajudant-los a una bona adaptació i en
millorar les seves condicions de vida. Però vistes anteriors
experiències no sóc massa optimista.
Per
acabar volia comentar una cosa que m'ha cridat l'atenció a Boasimla
i que m'ha esgarrifat quan m'han explicat que passava.
Resulta
que a l'India central i del nord hi ha una ètnia anomenada els
adivasis, que són dels pobladors més antics que hi ha a l'India.
Els adivasis molt mal considerats i humiliats com els intocables
durant centenars d'anys es van anar expandint per tota l'India. Al
Nord-est però, hi van arribar amb els anglesos, quan els utilitzaven
de mà d'obra en els enormes camps de te que hi ha a la zona d'Assam.
No
conec ara el seu orígen, però quan els veig em fan pensar una mica
amb els aborígens australians.
Doncs
bé resulta que aquesta ètnia extesa per molts llocs de l'India, es
pot trobar també al nord-est on ja els havia vist treballant a les
carreteres i amb altres feines dures.
El
cas és que al poble de Boasimla, moltes famílies Nyishis ben
posicionades dins la seva societat, tenen una nena adivasi amb ells.
Preguntant
m'han explicat que aquestes nenes són vengudes pels seus pares per
unes 1000 Rupies, que no són gaire més de 13 Euros a les families
en aquest cas Nyishis, però es veu que aquesta pràctica és força
extesa al nord-est. Llavors aquesta nena és alimentada per la
família però ella els fa de serventa.
És
una esclava al servei de la família, ja que no pot marxar, tampoc
tindrien on anar pobres i amb una total submissió va fent tot el què
li van manant els membres de la família on estar. Aquesta nena
criada d'aquesta manera tota la seva vida no sabrà massa què fer
quan sigui gran on moltes queden embarassades de l'home de la casa.
La
noia no pot marxar de la casa sense el permís de la família i no es
pot casar a no ser que li donin el consentiment.
Llavors
entre les famílies Nyishis he pogut observar nenes que estaven ben
tractades i d'altres que la tractaven com una criada.
Intentaré
anar esbrinant més coses sobre els adivasis aquí al nord-est.